FIRA DE SANT BARTOMEU

FIRA DEL MELÓ

 

Reproducció del document redactat per el rei Alfons IV el Magnànim l'any 1443 pel que es concedeix el previlegi de la celebració de la Fira de Sant Bartomeu i el mercat setmanal a Artesa de Segre.

Document copiat de la publicació Fulls del Museu del Montsec d'Artesa de Segre, núm. 8 editat l'abril 1992.

 

Al 1418, Antoni Ponç de Ribelles, senyor d'Artesa de Segre es veu obligat a vendre la casa pairal i senyorial de la Baronia de Ribelles. Aquesta és la primera conseqüència de la profunda crisi econòmica en la que estava entrant el senyoriu d'Artesa de Segre. Una crisi que esdevenia dels àmbits social, agrari i demogràfic. Una segona prova d'aquesta greu situació econòmica que s'estava patint va ser la necessitat de crear un censal1 de 300 florins lliurats per Antoni Casal d'Aligar, senyor de Seró.

Els senyors d'Artesa no s'estaren de fer tot el possible per redreçar la situació. Des de feia temps aquest senyoriu anhelava la celebració de la Fira de Sant Bartomeu. La bona relació d'Antoni Francesc de Ribelles amb la reina Maria de Castella propicià que aquesta demanés al seu espós, el rei Alfons el Magnànim, el privilegi de la celebració de les fires de Sant Bartomeu i el mercat setmanal dels dijous que, actualment, celebra els diumenges. Aquesta fira i el mercat ja han assolit més de 560 anys de tradició.

El document signat a Càpua (Nàpols) el 22 de maig del 1443 pel rei Alfons IV el Magnànim, es un pergamí que actualment està força deteriorat i que es conserva a l'Arxiu Diocesà d'Urgell. A continuació es transcriu la traducció del llatí feta per Mossèn Benigne Marquès, arxiver de la Seu d'Urgell.

"Nos Alfons, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, Sicília citerior i ulterior, València, Jerusalem, Hongria, Mallorca, Sardenya i Córsega, Comte de Barcelona, duc d'Atenes i Neopàtria, i també comte de Rosselló i Cerdanya, pels precs humils d'alguns familiars i domèstics nostres, en virtut de les presents us concedim de manera gratuïta, expressa i deliberada, a vosaltres fidels nostres, universitat i homes del lloc d'Artesa, el qual segons diuen pertany al noble i amat nostre Antoni Francesc Ribelles, fill i hereu del difunt el noble Antoni Francesc de Ribelles, que en l'esmentat lloc se celebri perpètuament, un mercat el dijous de cada setmana. Us atorguem també per les presents que al mateix lloc en endavant se celebri una fira, la qual començarà vuit dies abans de la festa de Sant Bartomeu, del mes d'agost, i la seva durada serà de vuit dies precedents a la festa d'altres vuit dies subsegüents. I en major cúmul de gràcia us concedim una altra fira, el Retorn, perpetualment cada any al novembre, durant deu dies, la qual començarà cinc dies abans de la festa de santa Cecília i es perllongarà altres cinc dies després.

Volem i concedim que totes les persones i cadascuna d'elles, de qualsevol llei, estat o condició que siguin, les quals vinguin a l'esmentat mercat (i fires), segons s'especifica més amunt, estiguin salvaguardades i segures amb llurs pertinences i mercaderies, i això tan en venir, durant la seva estada, com en retornar-se'n, sota la nostra especial protecció; de tal manera que no puguin ser capturades, empenyorades, marcades o impedides a causa de una culpa, crim o deute aliens, a no ser que elles n'estlguessin obligades com a principals o com a fidejussors. Però en aquest cas primerament s'haurà de provar la seva participació de directe. No obstant això exhimim i excloem dels esmentats casos els que cometen crim de traició, els falsificadors de moneda, els assaltants dels camins, els sodomites, els lladres i els que perpetren el crim de "Iesa" majestat.

Per això a la il.lustríssima reina Maria, nostra caríssima consort i lloctinent general, per les presents la fem sabedora d'aquest nostre propòsit; i al governador del principat de Catalunya, al seu lloctinent, al batlle general i a tots els altres súbdits i oflcials nostres, que els correspongui, tan presents com futurs, els diem de forma expressa i deliberada, i els manem que observin fermament i facin observar aquesta nostra concessió perpetualment i de manera inviolable, totes i cadascuna de les clàusules en ella contingudes; i segons el sentit pIe de les presents, que no permetin que als llocs veïns se celebrin mercats, fira ni retom els dies i festes assenyalats, ni tampoc que algú contravingui per cap causa ni raó el que ha estat establert. I encara, perquè volem completar-ho amb una especial gràcia per les presents concedim a tots i a cadascú que vingui a les esmentades fires, en el termini de cinc anys a comptar des de la concessió de la present carta, que no es vegin obligats a pagar cap lleuda2 ni altre dret nostre o de la cúria nostra per les mercaderies que hi portin o hi adquireixin.

Qualsevol que s'atreveixi a contravenir tot això, sàpiga que es mereixedor de la nostra ira i indignació i d'una pena de mil florins d'or Aragonesos, la qual quantltat serà ingressada al nostre erari després de que hom haurà reparat del tot els danys causats. En testlmoni de la qual concessió manem redactar les presents i munir-se del segell pendent, el comú deIs negocis del regne de Sicília ulterior, car no en tenim un altre a mà. Tot el que fou donat al castell de la ciutat de Càpua de Nàpols, el dia vint-i-dos de maig de l'any de la nativitat del Senyor, mil CCCC, quaranta-tres, novè del regne de Sicília citerior i vint-i-vuité deIs altres regnes nostres.

Signe d'Alfons, per la gràcia de Déu, rei (d'Aragó, Sicília citerior i ulterior, València, Jerusalem, Hongria, Mallorca, Sardenya, Còrcega, comte de Barcelona, duc d'Atenes i Neopàtria i també comte de Rosselló) i Cerdanya, qui tot això damunt inserit alabem, aprovem, concedim i firmem, manant que es posi a aquest instrument el segell pendent, el comú dels negocis del regne de Sicília ulterior, ja que no en tenim altre a mà.

El Rei Alfons (signatura autògrafa)

Són els testimonis, Alonso, bisbe de València, Jaume d'Aragó, coper; Llop Ximenes d'Urrea, camarlenc, Guillem de Vic, mestre nacional del regne de València, i Ramir de Funes, militars, cambrers, consellers del senyor rei esmentat.

Signe de mi, Bernat, escriptor del sereníssim rei d'Aragó i per la seva autoritat (en tota la seva regió) notari públic, que la present concessió he manat (escriure) per mà de Joan Olzina, secretari (del mateix rei) i he manat cloure. Valen les esmenes fetes...

La fira de Sant Bartomeu, en temps no gaire antics, també era anomenada la fira dels gitanos, ja que diversos grups de gitans instal·laven les seves parades pel poble, situant-se en diversos llocs en funció de les mercaderies que comerciaven: bous al Castellot, cavalls i mules al carrer del Calvari, porcs al carrer de Sant Jordi, alls a la plaça del Ball, conills, ous i gallines a la plaça Major, quincalleries al carrer del Bisbe Bernaus i la fruita i la verdura al carrer de Sant Joan.

Després d'uns anys d'aturada, a principis dels anys 80 es va rependre l'activitat. El plantejament, a conseqüència de la modernitat va canviar substancialment, també, ha pres especial protagonisme el Meló amb la celebració de la Fira d'aquest producte que aquest any 2002 ha arribat a la seva 23ena edició. 

Al marge del meló, aquesta fira s'ha consolidat com una de les més importants de les comarques veïnes amb un extens programa d'activitats repartit en diverses ubicacions.

A partir de l'any 1996 i al llarg de 4 anys, dins dels actes d'aquest esdeveniment, es celebrava La Nit Bruixa, una mostra del món esotèric i paranormal en la que s'hi podien trobar tota mena de fòrmules, estris i amulets útils per a la predicció del futur, a més de la possibilitat de que els professionals d'aquest àmbit ens vaticinéssin tot el que ens guardava l'esdevenidor. Tot plegat una bona animació nocturna que completava la gran quantitat d'actes de la fira.

 

Al número 245 de la revista La Palanca, corresponent al mes d'agost del 2002, a l'apartat de Cartes a la Redacció s'hi llegeix l'escrit titolat "Cròniques d'ahir: la fira". Aquest article, signat per el Sr. Amat Bernaus i Marquès, descriu amb una literatura carregada de nostàlgia i profusament descriptiva, l'ambient vist amb ulls d'espectador integrat i a la vegada provinent del paisatge, el que era la fira anys enrere. Em perdonarà el Sr. Bernaus d'utilitzar aquest text però no m'he pogut estar d'adjuntar-lo en aquest espai per la seva clara documentació històrica i gràfica.

Artesa es desperta amb els carrers plens. Les voreres de la carretera d' Agramunt són un reguitzell de parades de diverses mercaderies. Al "Joc de la Pilota" no s'hi pot transitar i les places estan acaparades pels tractants de bestiar. Artesa de Segre és un bullici de gent. És la fira.

EIs sorolls habituals s'han transformat en una remor indescriptible, en una barreja de crits, riotes, renills, plors de la quitxalla, xiscles de garrins, brams d'ases i, per damunt de tot, els altaveus pregoners dels xarlatans:

-Mantes de Piteu...! Regalades de preu...!

-Ni las cincuenta, ni las cuarenta... ni las treinta!... Para el caballero!...

-Torrons!... Torrons d' Agramunt!...

-Muerto el perro, se acabó la rabia!...

-Mestressa!... La faixa que li dóna set tombs al seu marit!... Set tombs!

Avui Artesa és una festa; una trobada de tota la comarca i més enllà, per comprar i vendre. S'hi veuen homes i dones, grans i menuts carregats de propòsits i il.lusions. Uns van amb presses i altres s'encanten davant qualsevol parada o rotllana formada al voltant dels xarlatans que expliquen acudits i històries temptadores al públic encuriosit. N'hi ha que surten de menjar-se la coca i prendre's un cigaló d'aiguardent.

El pagès porta el seu millar tern de vellut negre i de l'armilla li penja la cadena de plata del seu Roskoff. S'ha tallat els cabells i afaitat el rostre, duu espardenyes noves i, tot plegat, sembla com si no es trobés gaire còmode. La muller també porta un vestit de mudar; és poc usat, pero la confecció és molt passada de moda, calça sabates que li fan una tocadura i coixeja una mica tot dissimulant el dolor. Unes jovenetes, darrera els vidres de la botiga, se la miren i riuen; elles són més modernes, però a la capital són les que paguen el riure. El que no saben, potser, és que la pagesa se'n riu de les unes i de les altres. La pagesa pensa, i no li manca raó, que les de la ciutat i capital, quan són a pagès, són ridícules per la seva ignorància i mala destresa per les coses del camp. La cosa, doncs, es queda en un empat de rialles.

La fira va transcorrent com una successió de folklòriques estampes... La fira és un flash que il.lumina, de tant en tant, rostres cremats pel sol, fronts arrugades, gestos de continguts recels, sornriures de timidesa, mirades d'incredulitat, pentinats amb brillantina amb perfums de confosa procedència... La fira és un quadre d'en Goya... La fira és un conte d'en Dickens...

La mare va estirant el braç del seu vailet que resta embadalit davant les joguines. Un camperol s'aixeca la gorra, tot rascant-se el cap. El gitano de mocador blanc de seda al coll i clavell a la solapa, gesticula i parla movent el seu mostatxo negre. El tractant de brusa blava, fuma un caliquenyo i, brandant un bastó amb cara seriosa, es disposa a reconeixer una mula mig guita.

Senalles, mocadors de farcell, capses i paquets són emprats per traginar les mercaderies. El masover carrega el matxo; la masovera es canvia el calçat per tal d'emprendre el llarg retorn a la masia.

Poc a poc, els carrers es van buidant; poc a poc, aquell ressò de polifòniques veus es va apagant.

De la fonda van sortint els que s'han quedat a dinar; amb els colors pujats a la cara, xerren alegrement. Es nota que aquest extraordinari en les seves habituds gastronòmiques, els hi ha proporcionat distensions en el cos i euforia en els ànims.

Mentre els firaires acaben de recollir les parades i el botiguer retira l'últim casc d'arengades, la joventut es disposa a assistir al ball o a la sessió de cinema.

La fira s'ha acabat. Ara és hora de passar comptes: satisfaccions, desenganys, somriures... tal vegada algun badall. S'han exhaurit els intercanvis de la materia dels diners. Els negocis de l'esperit, però, continuen.

Amat Bernaus i Marqués

 

1Censal: Dret de cobrar una pensió o cànon anual com a contrapartida d'un capital donat

2Lleuda: Tribut medieval que es pagava en entrar mercaderies dins d'una vila o en qualsevol altre lloc.

 

Cartell commemoratiu del 550è aniversari de la Fira de Sant Bartomeu on s'hi reprodueix el document d'Alfons IV amb el que autoritza i regula la fira anual i el mercat setmanal per Artesa de Segre Programa de la fira de l'any 1998
Programa de la fira de l'any 1999 amb una il.lustració que ens presenta el moment en que el rei Alfons IV, el Magnànim, dóna el privilegi de la Fira de Sant Bartomeu a la població d'Artesa de Segre l'any 1443. Programa d'actes de l'any 2001

 

ANY 2002

 

La edició del 2002 ha presentat el següent programa:

 

UBICACIONS

- Sector d'automoció.

- Sector de maquinària agrícola i ramadera.

- Zona de productes artesans.

- Sector comercial i de serveis.

- Zona de melons.

- Zona dels vins i degustacions.

- Mostra d'oficis artesans.

- Sector de les entitats i associacions.

 

 

S'HI CELEBREN

- Degustacions de vins de la comarca.

- Degustació de paella.

- Torneijos de bitlles catalanes, bàsquet i futbol.

- Jornada de portes obertes al Jaciment Arqueològic d'Antona.

- Festa del vi.

- Trobada de puntaires. Aquest any, en la seva cinquena edició hi han participat 450 puntaires de 60 poblacions de Catalunya i Aragó.

- Mostra canina Desfilcan (XXIIena edició)

 

MOSTRES

- X mostra de vins DO Costers del Segre.

- XIV mostra de productes artesans.

- XXIII mostra de productes estranys.

- VII mostra de puntes de coixí.

- II mostra d'oficis artesans.

- XXIII fira del meló.

 

 

EXPOSICIONS

- Exposicions de manualitats de les Artesenques Actives.

- El vi i la vinya.

- Activitats realitzades per Càritas Parroquial d'Artesa de Segre.

- Activitats de l'Associació de Jubiltas i Pensionistres d'Artesa de Segre.

- El Club de Lectures exposa: Artesa de Segre (1900-1926) "La naixença d'una ciutat", visió gràfica de Joan Boldú i Condomines.

- Trofeus del grup de bitlles de Montmagastre.

 

CONCURSOS

- XXIII concurs de productes estranys.

- V concurs de pintura ràpida.

 

Plaça de l'ajuntament on s'hi mostren exposicions de cotxes, maquinària agrícola, mostres d'artesania i altres. Carpa de l'Associació de Comerç i Serveis d'Artesa de Segre.
Mostra d'oficis artesans
Trobada de puntaires que aplegà 450 participants d'arreu de Catalunya i Aragó
Mostra de vins DO Costers del Segre

Plafó de de la fira on es comenten les propietats i usos del meló.

 

Podeu clicar a sobre de cada cartell per llegir els següents continguts:

El meló dels secans d'Artesa de Segre (blau)

Propietats del meló (groc pàlid)

Informació nutricional (verd)

Com menjar-lo (groc brillant)

Com saber quan un meló està madur (vermell)

Parades de melons
El protagonista de la festa