NOVETATS EDITORIALS
NOGUERA I PALLARS JUSSÀ
Delimitació Geogràfica - Llegendes - Relats excursionistes
Comarques i subcomarques de Catalunya
Ricard Serra
Col.lecció "Aprofundiment comarques Catalanes"
Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista
Molerussa 2004
Al capítol d'Artesa de Segre aquest llibre ens parla dels antics municipis annexionats, ens proposa una excursió pel municipi, ens transmet la llegenda àrab de l'orígen de Baldomar, transcriu l'Auca de la Vall Formosa del poeta Sícoris, hi podem llegir una relació de refranys geogràfics i veure-hi una sèrie de fotografies del municipi. |
MEGALITISME, GRAVATS I CUPULIFORMES
L'imaginari de l'home prehistòric
Homenatge a Josep M. Miró Rosinach
Actes de la XXXIV Jornada de treball. Artesa de Segre
Grup de Recerques de les Terres de Ponent. 2004.
CONTINGUT
Pròleg. Pel Dr. Prim Bertan Josep M. Miró Rosinach: l'artista plàstic i arqueòleg (Notes biogràfiques, interpretatives i bibliografia de l'autor). Per Joan Capdevila Capdevila. Història i Museïstica del Museu del Montsec. Per Ramon I. Canyelles. L'Associació Cultural la Roureda. Per Jordi Trullols. Gravats rupestres de Refet i sobre l'estat dels gravats del Mas de n'Olives (Torreblanca, Ponts). Per Jordi Pérez Conill. 10 anys del Congrés Internacional de Gravats. Estat de la qüestió i noves aportacions. Per Joan Ramon González, Coordinador del Congrés. Contextualització arqueològica i significats dels gravats rupestres i cúpules. Per Joan Duch Mas. Gravats en lloses funeràries megalítiques al Solsonès. Per Josep Castany. Sepulcres megàlitics al Montsec. Per Jaume Camats Campabadal. Cupuliformes de Sant Esteve de la Sarga. Per Albert Fàbrega i Jordi Pasques. Les cadolles d'Artesa de Lleida, primera aproximació. Per Adolf Costafreda i Ramon Serra. La Balma sepulcral de la Força i el Dolmen de Solsderius. Assaig de l'imaginari de l'home prehistòric. Per Miquel Torres i Joan Tarragona. Un jaciment arqueològic a la partida de les Gralles (Almenar, el Segrià). Per Josep Gallart, Josep Ribes i Joan Rovira. Refet: Tema obert 1. Ocupació de l'Edat del Bronze Antic a Refet (Artesa de Segre) i algunes consideracions sobre la seva pauta d'assentament en l'Edat del Bronze a les valls del Segre i del Cinca. Per Jordi Pérez Conill. Refet: Tema obert 2. Espai de culte i espai de ritual a l'assentament de Refet (Artesa de Segre - la Noguera). Per miquel Torres Benet. Refet: Tema obert 3. Primeres aproximacions a l'estudi dels cruciformes i elements cristianitzadors a Refet. Per Ramon I. Canyelles Crònica de la XXXIV Jornada de Treball del Grup de Recerques. Per Jordi Trullols de l'Associació Cultural la Roureda. |
SOCIETAT CORAL LA DÀLIA BLANCA
100 ANYS
Col.laboracions: Mingo Sabanés, Vicent Roca, Antonieta Moles, Montserrat Malet, Josep Ros, Maria Jovell, Josep Sabartés, Joana Novau, Domènec Aldavó, Jaume Ferrando, Fotos Sisquet, Fotos Joan, Rossend Marsol, Aura Ferrando, Francesc Badia, Ramon Camats, Àngel Guiu, Montserrat Serentill
Organitza: La Dàlia Blanca
Col.labora: Club de Lectures, Ajuntament d'Artesa de Segre
2004
CONTINGUT
Presentació. Domènech París Artigues. Cent anys de la Dàlia Blanca. Mingo Sabanés Porta. President de l'entitat. "El Coro" "Societat Coral la Dàlia Blanca d'Artesa de Segre. El nostre homenatge a la vellesa del 1928. Cent anys... ja són anys i ja són panys. Sícoris. De Catalunya. bons fills... Sícoris. Caramelles 1998 Artesa de Segre 1900 - 2004. Josep Maria Sabartés i Guixés. Geògraf. Diverses obres teatrals fetes pels grups locals (1956 - 1978)
La publicació està documentada amb gran profussió d'imatges de tots els temps i cartells anunciadors de les diverses activitats. |
ARTESA DE SEGRE
Eva Solanes i Potrony
Cossetània edicions.2004
Col.lecció: La creu de terme
CONTINGUT
Pròleg, per Josep Giralt Agraïments Presentació Les fronteres polítiques, naturals i històriques El municipi La ciutat i el nom El temps de calor, fred i boira El paisatge La gent L'economia
La primera història L'arribada La decisió de quedar-se La recerca dels millors indrets Els artistes locals Els ilergets L'hora romana Els visigots Al-Targ al-'ala O moros o cristians. El comtat d'Urgell
Les històries Dins dels dominis dels vescomtes d'Àger, els Cabrera Els nous senyors d'Artesa, l'inici dels problemes El final de la baronia dels Ribelles i d'una etapa d'Artesa Sota l'abadia de Montserrat Viure a l'Artesa dels s. XV i XVI Els segles XVII i XVIII i les primeres decisions escrites de l'Ajuntament La primera guerra escrita. La contribució d'Artesa a les guerres contra França L'Artesa de després del decret de nova planta
La història recent. El s. XIX Més soldats i més francesos Carlins de casa i a casa El terreny del mont i del pla La vila del 1800 Les grans infraestructures: el canal d'Urgell i les carreteres Apendre de lletra
L'última història Abans de la guerra La Fàbrica del Pont d'Alentorn Més infraestructures i més serveis La segona República La guerra La ocupació franquista d'Artesa Després de la guerra L'endemà de la guerra i la instauració de la dictadura franquista Els quaranta anys llargs El poder del poble Bibliografia
Fitxes El poblat d'Antona El Castellot Sant Serni de Vall-llebrerola Comiols Santa Maria de Salgar La Colònia de la Fàbrica |
TERESA, LA BRUIXA DE LA VANSA
(Una història de veritat)
Autors: Delfí Solé Puig i Ferran Sánchez Agustí.
Pròleg: Antoni Pladevall Font - Il.lustracions: Antoni Borrell Pujol
Edita: Ajuntament de Vilanova de Meià. 2004.
CONTINGUT Pròleg I. La Bruixeria II. El Montsec i la baronia de la Vansa III. Cal Batistó IV. La vida de la Pastora V. Engany, pedregada i bretolada. Romanç de la bruixa de la coveta. Bibliografia |
ARQUITECTURA DE L'AIGUA
4t Curs d'Arquitectura Popular
Cervera, Agramunt, Guissona, Artesa de Segre, les Pallargues, Mont-Roig i Tàrrega.
Del 4 al 8 d'agost del 2003
Pagès editors. Lleida 2004.
CONTINGUT Pròleg. Salvador Bordes / Rosa M.Mora Presentació. Josep Mora L'art en les coses útils. Josep Coma
Les lliçons 1. Les abeurades i el bestiar. Joan Rovira 2. La conducció, l'ús i l'administració de l'aigua potable a Cervera (1862-1899). Josep M. Llobet 3. Els pous de glaç, una topologia de construcció per a l'aprofitament de l'aigua gelada. Jaume Perarnau. 4. Gel, més que no pas neu, malgrat el nom majoritari. Ramon Amigó. 5. Alguns exemples de l'arquitectura de l'aigua a la llum dels documents. Maria Garganté. 6. Arquitectura popular i aprofitament de l'aigua a la conca de Siurana. Salvador Palomar. 7. Guissona. Doll de la Segarra. Josep Ros. 8. Entorn del canal d'Urgell. Miquel Domingo. 9. Els usos de l'aigua i les seves construccions a la vall del Corb. Isidre Piñol. 10. La sèquia de Manresa. Francisco Villegas
Les pràctiques Treball en fusta. Construcció d'un cóm. Ernest Sitges. Realitzacó d'una motllura. Ramon Ninot. Pràctica de pedra. Ramon Guixé. Projecte d'intervenció en la pleta de Mont-Roig. Ramon Ninot
Les visites Inauguració de l'exposició de Josep Lacueva a les Pallargues. Josep Mora. La ruta de l'aigua d'Agramunt. Ramon Bernaus. El pou de gel de Guissona. Ignasi Ribera Artesa de Segre i el seu terme. Rafel Gomà. Espai cultural dels canals d'Urgell a Molerussa. El Somni de l'aigua. Maribel Pedrol. El museu de l'aigua de Lleida, un museu de territori hidrològic. Montse Sánchez.
Taula rodona Didàctica i difusió de l'arquitectura popular. Vicent Loscos, Xavier Rebés, Garles Garcia, Jordi Oliva, Miquel Pont, Gabriel Balcells, Jordi Tàssies (transcripció)
Conclusions. |