NOVETATS EDITORIALS

 

NOGUERA I PALLARS JUSSÀ

Delimitació Geogràfica - Llegendes - Relats excursionistes

Comarques i subcomarques de Catalunya

Ricard Serra

Col.lecció "Aprofundiment comarques Catalanes"

Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista

Molerussa 2004

 

Al capítol d'Artesa de Segre aquest llibre ens parla dels antics municipis annexionats, ens proposa una excursió pel municipi, ens transmet la llegenda àrab de l'orígen de Baldomar, transcriu l'Auca de la Vall Formosa del poeta Sícoris, hi podem llegir una relació de refranys geogràfics i veure-hi una sèrie de fotografies del municipi. 

MEGALITISME, GRAVATS I CUPULIFORMES

L'imaginari de l'home prehistòric

Homenatge a Josep M. Miró Rosinach

Actes de la XXXIV Jornada de treball. Artesa de Segre

Grup de Recerques de les Terres de Ponent. 2004.

CONTINGUT

 

Pròleg. Pel Dr. Prim Bertan

Josep M. Miró Rosinach: l'artista plàstic i arqueòleg (Notes biogràfiques, interpretatives i bibliografia de l'autor). Per Joan Capdevila Capdevila.

Història i Museïstica del Museu del Montsec. Per Ramon I. Canyelles.

L'Associació Cultural la Roureda. Per Jordi Trullols.

Gravats rupestres de Refet i sobre l'estat dels gravats del Mas de n'Olives (Torreblanca, Ponts). Per Jordi Pérez Conill.

10 anys del Congrés Internacional de Gravats. Estat de la qüestió i noves aportacions. Per Joan Ramon González, Coordinador del Congrés.

Contextualització arqueològica i significats dels gravats rupestres i cúpules. Per Joan Duch Mas.

Gravats en lloses funeràries megalítiques al Solsonès. Per Josep Castany.

Sepulcres megàlitics al Montsec. Per Jaume Camats Campabadal.

Cupuliformes de Sant Esteve de la Sarga. Per Albert Fàbrega i Jordi Pasques.

Les cadolles d'Artesa de Lleida, primera aproximació. Per Adolf Costafreda i Ramon Serra.

La Balma sepulcral de la Força i el Dolmen de Solsderius. Assaig de l'imaginari de l'home prehistòric. Per Miquel Torres i Joan Tarragona.

Un jaciment arqueològic a la partida de les Gralles (Almenar, el Segrià). Per Josep Gallart, Josep Ribes i Joan Rovira.

Refet: Tema obert 1. Ocupació de l'Edat del Bronze Antic a Refet (Artesa de Segre) i algunes consideracions sobre la seva pauta d'assentament en l'Edat del Bronze a les valls del Segre i del Cinca. Per Jordi Pérez Conill.

Refet: Tema obert 2. Espai de culte i espai de ritual a l'assentament de Refet (Artesa de Segre - la Noguera). Per miquel Torres Benet.

Refet: Tema obert 3. Primeres aproximacions a l'estudi dels cruciformes i elements cristianitzadors a Refet. Per Ramon I. Canyelles

Crònica de la XXXIV Jornada de Treball del Grup de Recerques. Per Jordi Trullols de l'Associació Cultural la Roureda.


SOCIETAT CORAL LA DÀLIA BLANCA

100 ANYS

Col.laboracions: Mingo Sabanés, Vicent Roca, Antonieta Moles, Montserrat Malet, Josep Ros, Maria Jovell, Josep Sabartés, Joana Novau, Domènec Aldavó, Jaume Ferrando, Fotos Sisquet, Fotos Joan, Rossend Marsol, Aura Ferrando, Francesc Badia, Ramon Camats, Àngel Guiu, Montserrat Serentill

Organitza: La Dàlia Blanca

Col.labora: Club de Lectures, Ajuntament d'Artesa de Segre

2004

CONTINGUT

 

Presentació. Domènech París Artigues.

Cent anys de la Dàlia Blanca. Mingo Sabanés Porta. President de l'entitat.

"El Coro" "Societat Coral la Dàlia Blanca d'Artesa de Segre.

El nostre homenatge a la vellesa del 1928.

Cent anys... ja són anys i ja són panys. Sícoris.

De Catalunya. bons fills... Sícoris. Caramelles 1998

Artesa de Segre 1900 - 2004. Josep Maria Sabartés i Guixés. Geògraf.

Diverses obres teatrals fetes pels grups locals (1956 - 1978)

 

La publicació està documentada amb gran profussió d'imatges de tots els temps i cartells anunciadors de les diverses activitats.


ARTESA DE SEGRE

Eva Solanes i Potrony

Cossetània edicions.2004

Col.lecció: La creu de terme

CONTINGUT

 

Pròleg, per Josep Giralt

Agraïments

Presentació

Les fronteres polítiques, naturals i històriques

El municipi

La ciutat i el nom

El temps de calor, fred i boira

El paisatge

La gent

L'economia

 

La primera història

L'arribada

La decisió de quedar-se

La recerca dels millors indrets

Els artistes locals

Els ilergets

L'hora romana

Els visigots

Al-Targ al-'ala

O moros o cristians. El comtat d'Urgell

 

Les històries

Dins dels dominis dels vescomtes d'Àger, els Cabrera

Els nous senyors d'Artesa, l'inici dels problemes

El final de la baronia dels Ribelles i d'una etapa d'Artesa

Sota l'abadia de Montserrat

Viure a l'Artesa dels s. XV i XVI

Els segles XVII i XVIII i les primeres decisions escrites de l'Ajuntament

La primera guerra escrita. La contribució d'Artesa a les guerres contra França

L'Artesa de després del decret de nova planta

 

La història recent. El s. XIX

Més soldats i més francesos

Carlins de casa i a casa

El terreny del mont i del pla

La vila del 1800

Les grans infraestructures: el canal d'Urgell i les carreteres

Apendre de lletra

 

L'última història

Abans de la guerra

La Fàbrica del Pont d'Alentorn

Més infraestructures i més serveis

La segona República

La guerra

La ocupació franquista d'Artesa

Després de la guerra

L'endemà de la guerra i la instauració de la dictadura franquista

Els quaranta anys llargs

El poder del poble

Bibliografia

 

Fitxes

El poblat d'Antona

El Castellot

Sant Serni de Vall-llebrerola

Comiols

Santa Maria de Salgar

La Colònia de la Fàbrica


TERESA, LA BRUIXA DE LA VANSA

(Una història de veritat)

Autors: Delfí Solé Puig i Ferran Sánchez Agustí.

Pròleg: Antoni Pladevall Font - Il.lustracions: Antoni Borrell Pujol

Edita: Ajuntament de Vilanova de Meià. 2004.

CONTINGUT

Pròleg

I. La Bruixeria

II. El Montsec i la baronia de la Vansa

III. Cal Batistó

IV. La vida de la Pastora

V. Engany, pedregada i bretolada.

Romanç de la bruixa de la coveta.

Bibliografia


ARQUITECTURA DE L'AIGUA

4t Curs d'Arquitectura Popular

Cervera, Agramunt, Guissona, Artesa de Segre, les Pallargues, Mont-Roig i Tàrrega.

Del 4 al 8 d'agost del 2003

 

Pagès editors. Lleida 2004.

 

CONTINGUT

Pròleg. Salvador Bordes / Rosa M.Mora

Presentació. Josep Mora

L'art en les coses útils. Josep Coma

 

Les lliçons

1. Les abeurades i el bestiar. Joan Rovira

2. La conducció, l'ús i l'administració de l'aigua potable a Cervera (1862-1899). Josep M. Llobet

3. Els pous de glaç, una topologia de construcció per a l'aprofitament de l'aigua gelada. Jaume Perarnau.

4. Gel, més que no pas neu, malgrat el nom majoritari. Ramon Amigó.

5. Alguns exemples de l'arquitectura de l'aigua a la llum dels documents. Maria Garganté.

6. Arquitectura popular i aprofitament de l'aigua a la conca de Siurana. Salvador Palomar.

7. Guissona. Doll de la Segarra. Josep Ros.

8. Entorn del canal d'Urgell. Miquel Domingo.

9. Els usos de l'aigua i les seves construccions a la vall del Corb. Isidre Piñol.

10. La sèquia de Manresa. Francisco Villegas

 

Les pràctiques

Treball en fusta. Construcció d'un cóm. Ernest Sitges.

Realitzacó d'una motllura. Ramon Ninot.

Pràctica de pedra. Ramon Guixé.

Projecte d'intervenció en la pleta de Mont-Roig. Ramon Ninot

 

Les visites

Inauguració de l'exposició de Josep Lacueva a les Pallargues. Josep Mora.

La ruta de l'aigua d'Agramunt. Ramon Bernaus.

El pou de gel de Guissona. Ignasi Ribera

Artesa de Segre i el seu terme. Rafel Gomà.

Espai cultural dels canals d'Urgell a Molerussa. El Somni de l'aigua. Maribel Pedrol.

El museu de l'aigua de Lleida, un museu de territori hidrològic. Montse Sánchez.

 

Taula rodona

Didàctica i difusió de l'arquitectura popular. Vicent Loscos, Xavier Rebés, Garles Garcia, Jordi Oliva, Miquel Pont, Gabriel Balcells, Jordi Tàssies (transcripció)

 

Conclusions.